haikús

Sentiments del cor.   Selena


La tarda avança
Sobre el temps ja oblidat
De les pedres.

Ai! Cor meu,
Abans de descobrir-te
Res era meu.

Jove estudiant
Mira l’herba del vell parc,
Vol romandre nen.

Als boscos d’arbres
Mantell de boira abraça,
Somnis borrosos.

Les llums dels fanals
Ballen com fades lluentes
Sobre la foscor.

.Pedra a pedra
S’omple el cor de foscor
Es mor l’ànima.

Regales el cor
Poc a poc es trepitjat ,
Et vas apagant.

Joves innocents
Aprenen a trompades
A ser vells savis.

Passat lluminós
Present ple de grisos
Negre futur.

Ànimes brillants
Tacades i esquinçades
Pel temps de l’home.

Amb el pas del temps
s’aprecien els canvis
creixen els buits.

El foscos núvols,
tempesta tapa el cel
tenebrositat.

Del cant dels ocells
D’alegria i joia
Vent n’és portador.

Camins que s’obren
Amb ales dels desitjos
Teu n’és el destí.

Llops de pelatge gris
Udolen a la lluna
Junt amb corbs negres.

Nits de penombra
Sota l’udol del mussol
Mantén el valor.

Un dolç somriure
Una tendra carícia
Un cor ben hostil.

Tinc esperança?
Pot l’animal ser home?
Animal serà.

Sentiments planers
Només el desig carnal
Això es amor?

Xiscla fort cor meu!
Que ho senti aquell qui
Te els ulls negats.

Nits de silenci
Mussols que guaiten la nit
No passis ànsia.

Punts lluents de llum
Contempla el teu camí
Cap al teu destí.

Amb cor oprimit
Moments d’un intens plaer
On es la dolçor?

Desitges amb fe
El Canvi del seu cor fred
Desitjos frustrats.

Cel de tel rogenc
El cant del gall a l’alba
Neix un nou dia.

Tènue claror
Alba de colors rogencs
Reneix la vida.

Es un corb negre
Una nit fosca i freda
Es mal auguri.

Aferra el cor
Albergant esperança
Desitjos en va.

Obra les ales
Empaita els teus somnis
No son miratges.

Somnis fets bocins
Cavalca com els cavalls
Reuneix-los de nou.

Cel de tel rogenc
Els primers rajos d’alba
Badalla el gall.